1. Quines conclusions en podeu treure del vot del 9N?
Malgrat que no s’ha complert la promesa electoral del president de la
Generalitat de convocar una Consulta i que només ha estat un simple procés
participatiu, el 9N ha posat sobre la taula l’efectivitat de la pressió
popular. Tothom està d’acord en què el procés polític cap a la independència
l’ha liderat el poble de Catalunya, malgrat les prohibicions i obstacles del
govern espanyol. I ho ha fet amb dignitat, en un to reivindicatiu i ferm, i a
la vegada festiu, sense precedents, donant una lliçó al món de civisme, rigor i
dedicació a la causa de la independència.Fins fa poc temps, els partidaris de
la independència érem una minoria. Els resultats d’aquest 9N, en que gairebé
1.900.000 persones han votat a favor de la independència del nostre país
reafirmen que el camí emprès pel poble català és decidit i ferm i, que ho
tinguin clar els nostres parlamentaris, és un camí sense retorn.El procés
participatiu s’ha pogut dur a terme gràcies a un gran nombre de voluntaris que
no han escatimat cap esforç per fer possible la votació amb totes les garanties
democràtiques, malgrat els obstacles del govern espanyol.
2. Com ha pres forma aquesta
extraordinària mobilització de la societat civil, en particular a través de
l'Assemblea Nacional Catalana?
La societat civil catalana sempre ha
estat un actiu en les lluites populars del nostre poble. A mitjans del 2000 es van
aglutinar amplis sectors al voltant de la PDD (Plataforma pel Dret de Decidir)
en defensa del dret de decidir i en suport a l’Estatut, aprovat per àmplia
majoria pel Parlament de Catalunya. El juliol de 2010, després del rebuig del
govern espanyol a la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que va suposar
una gran involució autonòmica, va tenir lloc una manifestació d’un milió de persones
a Barcelona.
Entre 2009 i 2011 va tenir lloc també
la Consulta per la Independència a més de 500 municipis catalans organitzada
per la societat civil, precedent del procés participatiu del 9N.
En aquest moment la societat catalana
s’estructura en tres fronts per desenvolupar el que podem anomenar procés
sobiranista. Per una part, Omnium Cultural, que juga un paper determinant en la
defensa de la cultura i llengua catalana, molt especialment des del bloqueig
estatutari per part de l’estat espanyol, que intenta atacar el català en tots
els àmbits, especialment en educació.Està
també l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) que agrupa els càrrecs
electes municipals i ajuntaments sobiranistes. La seva implantació és important
i abasta tot el territori nacional català.L’ANC, que seria l’estructura central
organitzativa de la societat civil catalana des d’una perspectiva individual i
de forma transversal transversal i que té uns 100.000 adherits. Per exemple, jo
mateixa, malgrat ser militant de Solidaritat Catalana per la Independència,
també sóc adherida de l’ANC des del seus inicis. L’ANC representa en aquest
moment l’eix vertebrador de la mobilització popular amb manifestacions com la Via
Catalana de 2013 o la V de 2014.
És aquesta massa crítica transversal
de més de 100.000 persones organitzades i amb una capacitat de mobilització de
prop de dos milions de persones pel dret de decidir dels catalans, el factor
clau que ha obligat als polítics a organitzar el procés participatiu el 9N,
malgrat la prohibició de l’Estat. I als autonomistes, a fer el pas cap a
posicions sobiranistes.
3. Des de fa diversos anys, Solidaritat reivindica clarament un full de
ruta cap a la
independència, quines poden ser les perspectives polítiques després
d’aquest vot històric, tenint en compte l’oposició sistemàtica de Madrid per
una solució negociada?
En primer lloc voldria recordar que
Solidaritat Catalana per la Independència va sorgir el 2010 amb l’objectiu de
construir un moviment independentista unitari i transversal amb la prioritat de
declarar la independència des del Parlament de Catalunya. I complint amb el
mandat democràtic va ser l’únic grup parlamentari que va presentar la proposta d’independència
al Parlament.
Després del 9N s’ha demostrat que no
hi ha lloc per a un pacte dins del marc constitucional espanyol. Solidaritat
aposta per la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) com a única solució
viable. L’expressió popular amb 1.900.000 persones votant Sí-Sí ens dóna una
legitimitat popular i democràtica que ha de permetre avançar cap a la
independència.
Defensem la idea d’una llista
unitària cívica-social-política per portar a terme la DUI els propers mesos de
la propera legislatura. És l’única manera de que se’ns entengui i fàcil
d’interpretar internacionalment. La nostra proposta és clara, visible i
honesta. Una aposta de sentit comú que també ha aprovat l’Assemblea Nacional
Catalana (ANC).
Les eleccions immediates són
necessàries, i seguidament proclamar la voluntat d’independència i iniciar les
negociacions internacionals. Passat un període prudencial (mesos després de les
eleccions), el referèndum hauria de ser per ratificar la declaració d’independència aprovada pel
Parlament, prenent d’aquesta manera el control sobre les competències que té l’Estat espanyol
a Catalunya. Llavors es poden crear estructures d’estat. Sinó, ens trobarem amb
un escenari similar al del 9N original i amb la mateixa incapacitat de crear
estructures d’estat com ens hem trobat aquests últims anys, perquè totes han
estat liquidades pel Tribunal Constitucional de torn: immersió lingüística,
llei de consultes populars,
Estatut,...Sense Estat no es poden crear estructures d’estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada