Les amistats perilloses
Desenes de joves catalans han estat detinguts o han mort per haver col·laborat amb escamots d'ETA que han actuat a Catalunya
Herri Batasuna va arribar a aconseguir més de 53.000 vots als Països Catalans, tot i que l'atemptat d'Hipercor i el suport a les candidatures basques van fracturar l'esquerra independentista
Catalunya és el paísque ha aportat més suport de vinculacions personals a l'esquerra abertzale i ETA
Si en algun lloc del món l'esquerra abertzale en general i ETA en particular han tingut suports militants fora d'Euskal Herria ha estat a Catalunya. És molt important la relació política i militar amb els republicans irlandesos o de col·laboració amb guerrilles i governs de països llatinoamericans. Però és a Catalunya on es concentra un nombre més elevat de vinculacions personals, només equiparable al que també ha proporcionat a la “causa basca” l'independentisme bretó.
L'antifranquisme propicia els primers contactes, que es poden situar el 1962, quatre anys després del naixement d'ETA. Llaços que s'estrenyen a mesura que la repressió franquista s'acarnissava. Especial commoció va provocar l'execució de membres d'ETA i del FRAP el 1975, perquè un d'ells, Txiqui Paredes, Manot, va ser afusellat al cementiri de Cerdanyola del Vallès. El procés de col·laboració té el seu primer document en la Carta de Brest, signada el 1973 per un seguit d'organitzacions d'alliberament nacional europees.
Al marge dels contactes de formacions polítiques com ara ERC amb l'esquerra abertzale i d'episodis com ara la reunió de Josep Lluís Carod-Rovira amb membres d'ETA a Perpinyà, cal indicar com a bàsica la relació de “l'esquerra independentista revolucionària” catalana amb l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc. Aquesta relació consta de tres estadis: la relació individual de militants que col·laboren amb ETA, la solidaritat antirepressiva i la relació política entre organitzacions, que s'ha visualitzat especialment en el suport a les candidatures de l'esquerra abertzale al Parlament Europeu.
La participació de catalans en ETA té dues vessants: aquells que volien instrucció i ajuda per crear una organització armada a Catalunya: Terra Lliure. I aquells que creien que el camí per lluitar contra l'Estat eren les armes i veien en ETA el millor instrument a l'abast. Els dos exponents d'aquestes línies són Frederic Bentanachs i Joan Carles Monteagudo. Monteagudo es va fer militant d'ETA, va participar en l'atemptat de la caserna de Vic del 1991 i pocs dies després va morir per un tret a boca de canó en una emboscada policial. Encapçala una llarga llista de catalans que han participat en l'acció armada d'ETA.
Bentanachs va capitanejar el grup de cinc joves catalans que el 23 de desembre de 1978 va sortir cap a Baiona en direcció als camps d'entrenament d'ETA, després del primer contacte preparatori entre el militant independentista català Quim Pelegrí i el dirigent d'ETA Argala, a Lurdes. Bentanachs explica aquest fet, que “cadascun d'ells havia de dirigir un escamot de Terra Lliure” a la tornada i que els seus instructors van ser Domingo Yturbe Abasolo (el carismàtic dirigent d'ETA Txomin, mort en estranyes circumstàncies a Alger) i Dolores González Cataráin, Yoyes, que després va ser assassinada per ETA el 1986. Hi va haver dues expedicions més i els primers atemptats d'aquest grup de catalans van ser en nom d'ETA per “pagar” l'entrenament, segons Bentanachs. L'altre gran fet de relació armada va ser l'assalt a la caserna de Berga, que va realitzar el 1980 un escamot conjunt bascocatalà d'ETA-pm i tres militants de l'entorn del PSAN. En una desordenada retirada va ser detingut Jordi Puig i Pañella, i posteriorment una trentena d'independentistes catalans més. A partir d'aquí hi ha un degoteig constant de detencions de catalans per col·laboració amb ETA que arriba fins a l'any 2001 –tot i que el darrer cas és el de Marina Bernadó, detinguda el 2006 i empresonada a París– amb la desarticulació del Comando Barcelona, en què són detinguts joves independentistes com ara Laura Riera, Diego Sànchez i Zigor Larredonda, entre altres. Cal aclarir que no tots els catalans detinguts per relació amb ETA provenen de l'independentisme, sinó també de sectors de l'anomenat “comunisme internacionalista”, com ara Dolores López Resina, Lola, i els membres de la vendrellenca família Membrives.
En el terreny polític destaca el suport electoral en els comicis europeus. Amb actes electorals multitudinaris com el que es va realitzar al Frontó Colom de la Rambla de Barcelona, ple de gom a gom. Herri Batasuna va aconseguir 39.692 vots a Catalunya el 1987 i 53.410 als Països Catalans. El Moviment de Defensa de la Terra va donar suport a la campanya electoral batasuna. Però aquest suport va anar generant divisió en l'independentisme català i crítiques de supeditació catalana als bascos. Aquest va ser un motiu, entre altres, de la fractura de l'esquerra independentista i fins i tot de la mateixa Terra Lliure, que va viure una escissió. Malgrat això, hi va continuar havent sectors de suport a les campanyes electorals d'HB, tot i que el brutal atemptat d'Hipercor, només nou dies després del gran resultat electoral del 87, va fer caure els vots a HB al Principat fins als 15.427 el 1989 i fins al mínim de 4.481 el 1994. L'eufòria de la treva de Lizarra-Garazi va revifar el suport fins als 17.607 vots que Euskal Herritarrok va aconseguir a Catalunya el 1999. Després va arribar la il·legalització, però encara el 2009 la candidatura col·lectiva estatal, liderada per l'esquerra abertzale, Iniciativa Internacionalista, va aconseguir 16.792 vots catalans. Un suport polític que s'ha visualitzat també amb la presència inalterable any rere any, fins i tot en temps d'il·legalització, de dirigents de l'esquerra abertzale en l'acte de la Diada al Fossar, on el 2002 una personalitat històrica com Lluís Maria Xirinacs va pronunciar unes paraules de suport que li van comportar pena de presó.
I, finalment, en el terreny de la solidaritat antirepressiva han existit en aquestes dècades grans xarxes de suport en la societat catalana que tenen en la mobilització contra el tancament del diari Egunkaria el màxim exponent. Si bé cada organització política ha mantingut les seves relacions amb l'esquerra abertzale, el constant canvi de sigles ha convertit en referent l'única organització que s'ha mantingut inalterable, el Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, al voltant del qual s'han format plataformes de suport com ara la Catalunya-Euskal Herria i la posterior Plataforma Catalana per les Llibertats Democràtiques i Contra la Llei de Partits. Amb multitud d'actes de suport que actualment impulsa Amics i Amigues d'Euskal Herria.
