CCSI

1. Quines conclusions en podeu treure del vot del 9N?

Malgrat que no s’ha complert la promesa electoral del president de la Generalitat de convocar una Consulta i que només ha estat un simple procés participatiu, el 9N ha posat sobre la taula l’efectivitat de la pressió popular. Tothom està d’acord en què el procés polític cap a la independència l’ha liderat el poble de Catalunya, malgrat les prohibicions i obstacles del govern espanyol. I ho ha fet amb dignitat, en un to reivindicatiu i ferm, i a la vegada festiu, sense precedents, donant una lliçó al món de civisme, rigor i dedicació a la causa de la independència.Fins fa poc temps, els partidaris de la independència érem una minoria. Els resultats d’aquest 9N, en que gairebé 1.900.000 persones han votat a favor de la independència del nostre país reafirmen que el camí emprès pel poble català és decidit i ferm i, que ho tinguin clar els nostres parlamentaris, és un camí sense retorn.El procés participatiu s’ha pogut dur a terme gràcies a un gran nombre de voluntaris que no han escatimat cap esforç per fer possible la votació amb totes les garanties democràtiques, malgrat els obstacles del govern espanyol.

2. Com ha pres forma aquesta extraordinària mobilització de la societat civil, en particular a través de l'Assemblea Nacional Catalana?

La societat civil catalana sempre ha estat un actiu en les lluites populars del nostre poble. A mitjans del 2000 es van aglutinar amplis sectors al voltant de la PDD (Plataforma pel Dret de Decidir) en defensa del dret de decidir i en suport a l’Estatut, aprovat per àmplia majoria pel Parlament de Catalunya. El juliol de 2010, després del rebuig del govern espanyol a la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que va suposar una gran involució autonòmica, va tenir lloc una manifestació d’un milió de persones a Barcelona.

Entre 2009 i 2011 va tenir lloc també la Consulta per la Independència a més de 500 municipis catalans organitzada per la societat civil, precedent del procés participatiu del 9N.

En aquest moment la societat catalana s’estructura en tres fronts per desenvolupar el que podem anomenar procés sobiranista. Per una part, Omnium Cultural, que juga un paper determinant en la defensa de la cultura i llengua catalana, molt especialment des del bloqueig estatutari per part de l’estat espanyol, que intenta atacar el català en tots els àmbits, especialment en educació.Està també l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) que agrupa els càrrecs electes municipals i ajuntaments sobiranistes. La seva implantació és important i abasta tot el territori nacional català.L’ANC, que seria l’estructura central organitzativa de la societat civil catalana des d’una perspectiva individual i de forma transversal transversal i que té uns 100.000 adherits. Per exemple, jo mateixa, malgrat ser militant de Solidaritat Catalana per la Independència, també sóc adherida de l’ANC des del seus inicis. L’ANC representa en aquest moment l’eix vertebrador de la mobilització popular amb manifestacions com la Via Catalana de 2013 o la V de 2014.

És aquesta massa crítica transversal de més de 100.000 persones organitzades i amb una capacitat de mobilització de prop de dos milions de persones pel dret de decidir dels catalans, el factor clau que ha obligat als polítics a organitzar el procés participatiu el 9N, malgrat la prohibició de l’Estat. I als autonomistes, a fer el pas cap a posicions sobiranistes.

3. Des de fa diversos anys, Solidaritat reivindica clarament un full de ruta cap a la

independència, quines poden ser les perspectives polítiques després d’aquest vot històric, tenint en compte l’oposició sistemàtica de Madrid per una solució negociada?

En primer lloc voldria recordar que Solidaritat Catalana per la Independència va sorgir el 2010 amb l’objectiu de construir un moviment independentista unitari i transversal amb la prioritat de declarar la independència des del Parlament de Catalunya. I complint amb el mandat democràtic va ser l’únic grup parlamentari que va presentar la proposta d’independència al Parlament.

Després del 9N s’ha demostrat que no hi ha lloc per a un pacte dins del marc constitucional espanyol. Solidaritat aposta per la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) com a única solució viable. L’expressió popular amb 1.900.000 persones votant Sí-Sí ens dóna una legitimitat popular i democràtica que ha de permetre avançar cap a la independència.

Defensem la idea d’una llista unitària cívica-social-política per portar a terme la DUI els propers mesos de la propera legislatura. És l’única manera de que se’ns entengui i fàcil d’interpretar internacionalment. La nostra proposta és clara, visible i honesta. Una aposta de sentit comú que també ha aprovat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Les eleccions immediates són necessàries, i seguidament proclamar la voluntat d’independència i iniciar les negociacions internacionals. Passat un període prudencial (mesos després de les eleccions), el referèndum hauria de ser per ratificar la declaració d’independència aprovada pel Parlament, prenent d’aquesta manera el control sobre les competències que té l’Estat espanyol a Catalunya. Llavors es poden crear estructures d’estat. Sinó, ens trobarem amb un escenari similar al del 9N original i amb la mateixa incapacitat de crear estructures d’estat com ens hem trobat aquests últims anys, perquè totes han estat liquidades pel Tribunal Constitucional de torn: immersió lingüística, llei de consultes populars, Estatut,...Sense Estat no es poden crear estructures d’estat.

Trobada oficial amb Viacheslav Chiribka, Ministre d’Afers Exteriors d’Abkhazia.

En la trobada amb el ministre d’Afers Exteriors d’Abkhazia, país que va aconseguir la independència de Geòrgia a través d’una Declaració Unilateral d’Independència, hem tingut l’oportunitat de parlar de l’actual realitat política de Catalunya i de la voluntat majoritària del poble català de ser un nou estat independent. Per la seva banda, el ministre ens ha explicat el procés portat a terme a Abkhazia, com es va fer la DUI, les dificultats i boicots que estan patint i les oportunitats econòmiques que ofereix el seu patit país. A la trobada ha mostrat un gran interès pel procés català i ens ha explicat que el seu govern va enviar una carta de solidaritat al president de Catalunya davant la prohibició, per part del Govern espanyol, de la Consulta del 9N.

El ministre ha acceptat la nostra invitació (Fem-Mare Nostrum) de visitar Catalunya el proper mes de març